La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).

El proceso electoral en España y en Cataluña según la Constitución de 1812 / Quintí Casals Bergúes
Casals Bergés, Quintí


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 1, núm. 1 (2012) , p. 5-28 (Arran de Cadis : Dossier) 
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest treball s'analitza la normativa electoral i la seva aplicació inclosa en l'articulat de la Constitució de 1812. Per això en primer lloc s'estudia l'esperit del projecte electoral constitucional. Posteriorment s'analitza la seva aplicació en els comicis per elegir les Corts Ordinàries de 1813 en les dues realitats que contempla: els territoris de la metròpoli i els d'ultramar. Analitzada la normativa electoral, establim el Parlament teòric resultant i la seva aplicació real. Finalment, fem una anàlisi prosopogràfica dels diputats elegits a Espanya i Catalunya, establim la morfologia del parlamentari tipus i el comparem amb els resultats de les dues realitats electorals apuntades.

Els Diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933). Nacionalisme, possibilisme i reformisme social / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006
398 p. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 356) 
ISBN 84-8415-773-3

Els diputats escollits a les Corts Constituents de la II República formaren la primera representació parlamentària catalana caracteritzada pels postulats republicans, esquerrans i catalanistes, que apartava de manera quasi absoluta els vells partits dinàstics, els radicals i els regionalistes de la Lliga. Una obra d'una gran actualitat perquè segueix de prop la intensa batalla política per a assolir l'Estatut d'Autonomia de 1932.

La Minoría catalana en las Cortes Constituyentes (1931 - 1933) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 56 (2004) , p. 221-244 (Miscelánea) 
Número monogràfic: "Las Brigadas internacionales", editat per Manuel Requena.

L'article analitza el paper desenvolupat pels diputats elegits a Catalunya en les eleccions a corts constituents de 1931. En aquestes Corts, els diputats catalans, especialment els d'ERC, van tenir un paper de gran rellevància per a la formació dels governs republicans i pel seu manteniment.

Els Catalans de les Corts de Cadis / Enric Jardí
Jardí i Casany, Enric


Barcelona : Dalmau, cop. 1963
59 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 39) 

La celebració a Cadis d'unes Corts, a principis del segle passat, fou un esdeveniment d'una importància transcendental dins la Història d'Espanya perquè representà la liquidació d'un ordre polític i la instauració d'un altre que ha anat substituint, amb més o menys entrebancs, dins un procés que perfectament pot qualificar-se de revolucionari.

Un Charnego en el Senado / Francisco Candel
Candel i Tortajada, Francesc


2a ed.
Barcelona : Plaza y Janés, 1980
459 p. : il. ; 20 cm (La vida es río) 
Títol a la coberta: Agridulce y sincero aguafuerte de la Alta Cámara durante el mandato que abarcó desde el 15 de junio de 1977 hasta el 29 de diciembre de 1978.
ISBN 84-01-34064-0

Diputat a les Corts de la República / Pere Cornellà i Roca
Cornellà i Roca, Pere


En: Revista de Girona. Girona. Any 34, núm. 127 (1988) , p. 42-48

ERC i la vida política a Granollers durant la Segona República / Israel Calvache i Masuet
Calvache i Masuet, Israel


En: Lauro : revista del Museu de Granollers. Granollers, núm. 16 (juny 1999), p. 34-52 : il., gràf. (Monografia) 
Notes a peu de pàgina. Inclou quadres amb els resultats de les diverses eleccions celebrades entre els anys 1931 i 1936 a Granollers i a la comarca.

Els orígens d'Esquerra Republicana de Catalunya al Vallès Oriental es situa a finals del segle XIX. Va tenir una ràpida expansió, en gran mesura gràcies a l'esforç propagandístic que realitzaren els redactors d'Inquietud, de cara a les eleccions municipals del 12 d'Abril de 1931. A Granollers, el triomf de les eleccions fou per al Partit Catalanista Republicà i la gran derrotada fou Esquerra Republicana. A la majoria de poblacions catalanes, però, Esquerra va obtenir una victòria esclatant. Exclosa del primer ajuntament republicà de Granollers, ERC dedicà tots els esforços a la seva vertebració com a partit a tot el Vallès Oriental, i amb aquesta finalitat es va crear una Junta Comarcal destinada a coordinar els diferents centres republicans. En les eleccions a Corts Constituents ERC obtenia una victòria indiscutible a Granollers, com a tota Catalunya. A les eleccions al Parlament Català, el 1932, va guanyar ERC. Finalment, en les eleccions municipals a Catalunya de 1934, ERC va entrar en l'Ajuntament. Però amb l'entrada d'un nou govern presidit per Lerroux a l'octubre de 1934 provocava una vaga general a Catalunya que van tenir conseqüències molt importants: ERC i altres partits van ser clausurats i l'activitat política va quedar pràcticament paralitzada fins al febrer de 1936. A les eleccions del febrer de 1936, a Granollers, el Front d'Esquerres va obtenir una victòria contundent. El pronunciament militar del dia 18 de juliol va topar amb una reacció popular en defensa de la legalitat republicana, fins que el 12 de gener de1939 les tropes franquistes van entrar a Granollers.